Al començar el partit sabíem que si guanyàvem ens posàvem 5ns i si perdíem ens posàvem 10ns. Així d’igualada estava la lliga, com tot l’any.
Inici molt bo amb molta intensitat, bones defenses i bona gestió dels intangibles durant la primera part.
Aquesta solidesa, que ens ha donat tant, i un encert especialment alt en el tir exterior, van fer possible un +18 al marcador.
Però com ens passa alguna vegada, fem un baixon, ens relaxem, pensem que serà fàcil, i un equipàs com el Sant Celoni, poc a poc torna a entrar en el partit i comença a retallar el marcador.
Tot i no avançar-se fins al final, el tempo i l’emoció del partit era seva.
Un parcial final de 8-0 on no vam ser capaços de fer ni una sola falta per evitar-ho ens va condemnar definitivament. Felicitats al Sant Celoni per la merescuda victòria.
Tot i acabar amb una derrota la valoració de la temporada no varia, ara l’exposo.
En començar la pretemporada, el dia 15 d’Agost, el primer que els vaig dir als jugadors era que aquesta era la meva última temporada. Una decisió meditada i raonada llargament. I durant la temporada en cap moment me n'he penedit de la desició.
Tot i així un canvi brutal en l’equip i meu cap al final de la temporada, farà unes 5 setmanes, em va fer per primera vegada, replantejar la decisió.
Replantejar, que no volia dir canviar, sinó obrir-me a la possibilitat de seguir una temporada més.
Juntament amb agafar un altre equip del club o la possibilitat de buscar nous reptes fora de la zona de confort, és a dir fora Vilafant, eren doncs les tres possibilitats que quedaven obertes, i així ho estan a dia d’avui.
Ara sí. S’acaba una temporada que ha sigut com una muntanya però al revés, un inici molt bo, una petita crisi al mig i un final sensacional.
Acabem 10 per un triple empat, i tercer equip més anotador de la lliga, en una lliga que estrenàvem.
L’objectiu era salvar la categoria, amb fases o sense, i així ho hem fet, de manera directe.
Us mentiria però si no afegeixo que tot i l'excel·lent temporada sóm conscients que en alguns partits que hem perdut hem sigut més competitius del que el marcador ha dictat, ens ha faltat ofici, i que en algues altres derrotes haurien pogut ser victòries. Només 4 equips ens han guanyat els dos partits, i amb la resta tots els averages guanyats.
Per acabar un clàssic, l’1x1.
Albert En progressió o el Cim.
Amb un inici marcat per una lesió i el llarg període d’inactivitat, tot el que has fet durant l’any ha sigut creixer i millorar. A nivell d’equip un 10.
Els deures per l’any que ve: Millorar l’IQ defensiu, ho faràs jugant i jugant, i el desplaçament lateral defensiu.
Pons El petit príncep.
Un jugador que sempre vull al meu equip, intel·ligent i letal, de 3-4 o de 4-3, sempre ben posat, sempre prens la bona decisió en atac.
Els deures per l’any que ve: Defensar també és fer faltes, per parar el joc, per marcar el territori, etc. En atac si millores el joc d’esquena seràs letal.
Kiri (Trans)andental.
Potser el jugador que més bronques t’has endut del coach, no perquè siguis qui més coses te a millorar, sinó perquè moltes vegades penses massa. Marques el to defensiu de l’equip i no tens mai una mala cara.
Els deures per l’any que ve: GAUDEIX del bàsquet, deixa fluir.
Adrià Crack
Parlar de tu és parlar bé, la nineta dels meus ulls i tothom a l’equip ho sap, aquest any t’han respectat les lesions i moltes vegades t’he dosificat perquè sé lo important que ets per a nosaltres. Quan t’agafa «el picorcito» no hi ha qui t’aturi.
Els deures per l’any que ve: Necessitem que et desgastis menys en defensa per poder gaudir més de tu en atac, o aconseguim que et dosifiquis, agafant jugadors menys importants o fins i tot defensant interiors, t’apuntes?
Vicente Capità General.
Quan el físic t’ho ha permès has marcat el to defensiu i el tempo de l’equip, com un metrònom domines una de les coses més importants del bàsquet. Capità per mèrits propis sempre empenys des del camp i des de la banqueta. Orgull i caràcter. Crec que juntament amb en Sergi i jo mateix a qui menys agrada perdre de tots.
Els deures per l’any que ve: Aconseguir el to físic més temps durant l’any.
Andreu Cirurgià
Com l'excel·lent cirurgià que seràs algun dia, si vols, o metge, ho vols tot perfecte, i comences per tu mateix. T’exigeixes el màxim i noet conformes amb menys.
Potser el primer any a Girona i tots els canvis t’han passat factura en una temporada de més a menys. Tot i així tens moltes coses encara per aportar al bàsquet en general i al nostre equip en particular, si tu vols jo t’hi vull.
Els deures per l’any que ve: Seguir creixent en la lectura d’aquest esport que tant estimem, i valorar-te més.
Castillo Clutch(tillo)
Un dels nostres, fet a casa. Tens una qualitat brutal, i una capacitat descomunal pels buzzerbeater. Cada any ets una mica més gran i un d’aquells pocs jugadors que quan brilla ets el millor de l’equip però que quan no brilles no deixes de sumar. A seguir creixent
Els deures per l’any que ve: Tancar el mig.
Pere Intocable.
Malgrat no acostumis a fer la pretemporada quan arriba l’hora de la veritat sempre ets allà, la malaurada lesió d’aquest any ha sigut molt dolenta per a tots i espero que cuidis bé aquest genoll teu perquè quan no hi ets (i ara que no ens sent ningú) es nota massa. El meu amic dins i fora del camp, cada dia més i més intel·ligent.
Els deures per l’any que ve: PRETEMPORADA i cuidar-se el genoll.
Descamps Ànima
Representes a la perfecció el que significa vestir de taronja, l’esforç, la constància i l’ànima de l’equip. Capità si no fos pels dos monstres que tens per davant. T’has guanyar un lloc en l’equip tant per a mi com per als teus companys. Crides quan jo ja no puc i defenses on jo no puc.
Els deures per l’any que ve: Millorar 1x1 de fora a dins i creure una mica més en el llençament.
Nebot Cor
Marca i posa allò que necessitem a cada moment. Un exemple d’esforç i treball. Has entès la meva filosofia i l’has intentat inculcar a tota la resta de l’equip.
Sé que a vegades, o fins i tot sovint, no et faig jugar tot el que et mereixes, i tot i així potser vols guanyar tant o més que jo.
Els deures per l’any que ve: Has de tirar aquells tirs, i treure més benefici de les penetracions.
Poch Benjamí (Button)
Si em repeteixo, però cada any em segueixen sorprenent, sembla que els anys no passin per a tu i sempre saps aportar el que necessitem. No creixis mai.
Els deures per l’any que ve: Treballa menys, que sense tu perdem.
Gascon Killer
En un any en que hem tingut els nostres més i els nostres menys, has aconseguit créixer i créixer. Segueix amb aquesta actitud, segueix creient en aquests tirs i sobre tot sobre tot, segueix. De Killer a crack hi ha una passeta.
Els deures per l’any que ve: Si millores la IQ defensiva seràs molt important en aquest equip.
Comentaris