Crònica Infantil fem.: Bàsquet Vilafant 49 – 87 CB Grifeu

Han jugat: Alba, Queralt, Ona, Ruth, Helena, Laia, Mar, Ingrid, Alícia i Berta, Ens han reforçar la Mar i la Laia, moltes gràcies a totes dues per venir a sumar.
Abril descansa per desició técnica.

Sabíem que el partit era molt complicat, pels resultats que havia fet Grifeu a les altres jornades, i l'objectiu era menys ambiciós que altres vegades però tant o més important. Aprendre.

Comencem una mica adormides, com si el Grifeu ja ens hagués guanyat abans de començar. Despistades i apàtiques en defensa però actives i elèctriques en atac, com si jugar a bàsquet només fos anotar punts i resar perquè les altres facin errades. Demanem temps mort a mitjans del segon quart justament per recordar que si no defensem no juguem a bàsquet.

Gran reacció al tercer quart amb un canvi total d'intensitat defensiva capitanejada pels reforços, no per mèrits técnics sinó per intensitat defensiva. Aquest canvi de xip però ens activa a totes més i estem des del tercer quart fins al setè competint de tu a tu amb un rival superior.

Últim quart en que tornem a baixar els braços i congelar les cames.

En general content pel partit però sempre ens quedarà alló de. I si haguéssim competit vuit quarts en comptes de quatre?

Comença a ser el moment de treure el cotofluix, a ser més proactives i menys reactives, a ser més exigents amb nosaltres mateixes i menys amb les altres persones, d'excuses sempre en podem trobar, si la culpa és de l'altra no hi ha solució, si la culpa és d'una mateixa puc començar a trobar solucions.

A treballar

Tres coses brillants:
  • El canvi de xip a partir del 3 quart, gràcies Mar i Laia per posar-hi tanta intensitat
  • L'atac cada dia fa més goig, anem sumant accions colectives positives.
  • Hem competit contra un equip de nivell A.
Tres detalls a pulir:
  • Fer les coses perquè ens creiem el camí i no com a reacció del que passa.
  • La defensa depèn de l'actitud i no de l'aptitud, hem de ser més vives.
  • Com que el joc col·lectiu ha millorat i molt, cada vegada es veuen més les deficiències quan jugem individualment.
I ara si per acabar. L'èxit o el fracàs d'un equip no és l'èxit o el fracàs de la suma de cadascuna de vosaltres: no és gens just que per la resta de l'equip que constantment valoreu que hem fet en funció del que heu fet individualment vosaltres.
Seguim

Comentaris