Bàsquet Vilafant 89 - Pons (9) Kiri (8) Castillo (9) Descamps (1) i Pau G. (5) - cinc inicial- Pere (7) Adrià (21) David (11) Sergi (11) i Margall (7). 25/34 tirs lliures. 22 faltes Triples 6, (2 David, 1 Adrià, Margall, Pau C i Pau G).
CB Farners 97 - Farres (9), Albo A.(6), Bosch (4), Barcelona (18) i Coma (15) - cinc inicial - Bellver (10), Vilagran (0), Sureda (0), Albo D. (8), Junquera (20), Verdú (3). 11/19 tirs lliures. 27 faltes. 12 Triples (6 Barcelona, 3 Farres, 1 Albo A., Bellver i Albo D. )
Parcials: 19-22 / 21-12 / 29-27 / 28-28
La crònica de la setmana passada començava així:
"Partit que ens havia de servir per redreçar la mala situació del primer partit, sobre tot d’actitud, i recuperar el bàsquet que sembla tenim oblidat. I mantenir la imbatibilitat de 4 mesos a casa."
I acabava així:
"Poc més a afegir, sabem què ens falta i sabem, ja ho hem fet altres vegades, com fer-ho per recuperar-ho, només ens falta posar-nos-hi. Ens hi posem"
Doncs per tercera setmana concesutiva, i recuperant una de les baixes, seguim de vacances.
Inici amb un parcial en contra que semblava més per un problema d'ajustaments que de actitud defensiva. Corregim dos petits detalls i comencem a jugar de tu a tu contra un rescent ascendit que ha fet un molt bon inici de temporada amb dues victòries (una contra nosaltres) i un partit a cara o creu final contra Sant Narcís.
Al segon quart el Farners segueix com una apiconadora, amb un àmpli registre en atac, però no marxen del tot en el marcador, més per l'encert ofensiu i, novetat, en els tirs lliures, que per la defensa que segueix sent anàrquica i poc sòlida.
A la mitja part, una vegada més 40 punts en contra i només 10 faltes, tot i això estem en el partit ja que ofensivament seguim anotant molts punts, d'accions individuals mai corals.
Arriba però un dels moments clau del partit. Inici del tercer quart amb un 5/5 i seguit de triples en només 3 minuts i 0 faltes. Com deia "el poeta" "No hace falta decir nada más". En aquest moment s'acaba el partit, no tant pel resultat ja que seguim anotant i a nivell marcador competint fins al final, com a nivel d'idea de joc i sobretot a nivell defensiu, us sona?
Per casualitats de la vida, que tampoc venen al cas últimament he parlat amb 3 jugadors de bàsquet empordanesos i dos àrbitres que em recordaven les virtuts que havíem aconseguit com a equip. Equip molt físic, bona defensa i contraatac. Sens dubte les tres coses que hem deixat de fer.
La veritat és que tinc la sensació que hem deixat de ser la filarmònica de Boston per ser els tres tenors de gira, i les gires duren un any i s'acaben.
La lliga segueix, com la vida, però seguim en dinàmica negativa. Fent-nos retrets, defugint responsabilitats i, potser el més preocupant aportant més i més retrets i no solucions. La vida segueix i acabarem la jornada últims. Només ens falta decidir si ja hem tocat fons, i posar les bases per començar a aixecar-nos o si encara ens queda caiguda.
Tot i que costa treure coses positives però, vull acabar amb un missatge d'esperança. L'anotació en atac és molt alta, tenim mitja feina feta, falta l'altra meitat. Traiem-nos les excuses, les mandres, els retrets i posem-nos a fer el que millor sabem fer, com sempre i més que mai des del
Treball, treball i treball
Comentaris