Han jugat: Paula, Bruna, Agnès, Alba, Javi, Ona, Rafa, Laia, Roger i Oriol.
Jugar un partit a les 09,30h a Girona sempre és complicat. Aixecar-se tan aviat el dia del meu aniversari ho és més. Presenciar un partit i un ambient com el de dissabte passat a Salt és reconfortant. Satisfeta, contenta, orgullosa i motivada són els adjectius que millor em defineixen després del partit.
Vau començar el partit cantant-me aniversari feliç i dient que em regalaríeu la victòria. Vam acabar el partit amb un resultat desfavorable, amb un somriure a la cara i amb una victòria, com a equip, cap a casa. Comencem a ser conscients que el treball dóna els seus fruits. És meravellós veure com teniu ganes i ambició per continuar i afrontar les dificultats que es presenten al llarg d’un partit. I com aplicant els conceptes que aprenem als entrenaments podem transformar les adversitats.
Vam competir, vam jugar a bàsquet. Encara ens falta molt per aprendre i, sobretot, entendre que les diferències entre nens i nenes són bones i, fins i tot, necessàries. M’explicaré: cada un de vosaltres, aporta unes qualitats i característiques a pista que són especials, peculiars i úniques i que, segurament, el company no tingui o no tingui en el mateix grau/nivell. Per tant, les deficiències d’un són compensades i es poden suplir amb les virtuts de l’altre. Els equips no estan formats per jugadors i jugadores bons i cracks en cada un dels aspectes del bàsquet sinó que la suma de les seves imperfeccions, qualitats i la sinergia entre aquestes fa una unió. Unió que quan es treballa, potencia i accepta és forta. Per tant, cal ser generosos i saber quan cedir davant el company. Perquè no hi ha millor jugador/a de bàsquet que aquell que reconeix i és conscient de les seves limitacions ja que, per una banda, les pot treballar i millorar i, per altra, allibera el camí a les capacitats dels seus companys.
Comentaris