Crònica Premini fem.: Les Alzines 7 – 45 Bàsquet Vilafant

Han jugat: Joana, Agnès, Lia, Mar, Candela, Neus, Angelina, Ariadna, Núria i Carla.

Comencem un dissabte al matí al bus, fent equip mentre fem jocs de mímica. No us n’adoneu però d’aquesta manera us uniu, escolteu, observeu i cada una de vosaltres és protagonista durant un moment. I això, senyoretes, és el que ha de passar a pista. Cada una de vosaltres ha d’agafar la responsabilitat que li correspon i no amagar-se. No pot ser que deixem de fer coses perquè les altres
ho fan millor o per por a equivocar-se. Com voleu millorar sinó? Si al néixer sabéssim fer de tot seria molt avorrit i el món estaria ple de genis.

Us costa activar-vos i sovint necessiteu que els entrenadors us ho recordem. Cal que l’actitud i el caràcter sigui la vostra carta de presentació sense necessitat que nosaltres us haguem de perseguir. Tot i així, quan ho feu, perquè ho feu, sou impressionants. Quan voleu, feu por i goig a la vegada.

Hem millorat i avançat en tantíssimes coses que sembla que a mitja temporada la feina estigui feta però, per què no voler més? Heu d’aprendre a jugar a bàsquet i això no vol dir botar una pilota o fer bàsquets sinó aprendre a llegir i ser més llestes que la rival. N’aprendrem. A col·locar-nos estratègicament en defensa i no simplement estar a sobre la rival, a treure amb cap i no treure’m la
pilota de sobre i, el més important, aixecar el cap. No podem veure una companya sola, saber si tinc dues o tres defensores sobre, on és la cistella... si no aixeco el cap.

Tot això ho dic perquè sinó em passaria la crònica dient coses bones i ja us regalo prou les orelles. Sempre és un plaer compartir un dissabte al matí amb vosaltres, en tots i cada un dels sentits. Sou magnífiques!!!!!!!

Comentaris