Crònica Infantil Fem.: CB Verges 50 – 41 Bàsquet Vilafant

Han participat: Queralt, Ona, Helena, Laia, Berta, Íngrid, Alba, Abril, Mar i Alícia.
Rutt lesionada

Després de vàries setmanes de millora ens estanquem i xoquem amb les nostres pròpies errades.

Quan pensem en bàsquet no en diem fer o estar. En diem JUGAR

Quan pensem en les persones que participen.

Ens referim a "grada", mares i pares, que el que fan i han de fer és animar.
Ens referim a "cos tècnic" o entrenador o entrenadora perquè el que fa és entrenar i com a molt facilitar.
Ens referim a àrbitre perquè el que fan és arbitrar, són els i les que normalment van de gris.
I ens referim a jugadores o jugadors perquè el que fan és jugar.
Quan qualsevol d'aquests grups deixa de fer el que està pensat que facin tot es complica.

Perquè si voleu deixar de ser jugadores i passar a ser àrbitres ho teniu fàcil, sempre en fan falta, us apunteu al curs de la federació i endavant.

Perquè si voleu deixar de ser jugadores i passar a ser entrenadores també ho teniu fàcil, al club sempre en necessitem.

Ni els vostres pares i mares ni els vostres entrenadors poden jugar per vosaltres, ei i per cert crec que el més divertit de tot, i el que vau deixar de fer aquest cap de setmana, és justament això, jugar.

Per jugar evidentment hi ha d'haver arbitratge, hi ha d'haver animació i fins i tot cos tècnic, però ningú pot, ni ha de, jugar per vosaltres, ni vosaltres heu ni podeu jugar per a ningú més que per a vosaltres mateixes.

A partir d'aquí us seguiré intentant convèncer que hem de ser intenses, de tancar el rebot, donar una bona passada per sota de tir lliure i ben obertes, que hem de córrer perquè la pilota vagi més ràpida que nosaltres, que hem de ocupar els espais per treure avantatges, que hem de rebre les passades quan estem orientades a la cistella i no d'esquenes, que hem de fer només un bot quan estem dins de 6'75, que hem de defensar de manera pro-activa, que hem de passar la pilota a les mans i al futur i no als peus i al passat, que hem de jugar les superioritats ocupant amb sentit els espais i que hem de fer les entrades a cistella amb safates i no amb les mans girades.

Però tot això (que ja ens heu demostrat moltes vegades que podeu i sabeu fer) no té cap sentit si el que deixem de fer és passar-nos-ho bé, confiar en la companya, no estar pendent d'entrenador i grada, és a dir i en definitiva JUGAR.

Felicitats al Verges que va fer una partit molt regular i que si no fos per les errades sota cistella hagués aconseguit un resultat molt més contundent.

Ens veiem dimarts

Seguim

Comentaris