Crònica Premini mixt: CB Anglès 68 – B. Vilafant 22

Han jugat: Paula, Genís, Bruna, Agnès, Arnau, Ona, Oriol, Rafa, Laia i Martí.

Comencem dissabte el matí al bus, amb un enigma. Maleïdes les bombetes i el com les relacionem amb els interruptors. A l’anada els nens us vau estar trencant el cap (la vostra imaginació no té fronteres), a la tornada ho van fer les nenes (sou més prudents i cal que us deixeu anar. Dir tonteries no està malament, qui no en diu? A pista igual, no sigueu tan prudents, ja ho sereu quan us feu grans). D’aquesta manera vam aconseguir encendre la nostra bombeta i amb les aportacions d’uns i altres vau construir el puzle. Estic contenta i, com us vaig prometre, pel següent viatge en pensaré un altre.

Un cop al vestuari, ens asseiem tots al terra i ens posem a analitzar l’escena d’una pel·lícula. El missatge: “Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo. Ni siquiera yo. Si tienes un sueño, tienes que protegerlo. Las personas que no son capaces de hacer algo por ellos mismos, te dirán que tú tampoco puedes hacerlo. ¿Quieres algo? Ve por ello y punto.” En busca de la felicidad, 2006.
https://www.youtube.com/watch?v=ouYHJ5-m-8k

Em vau estar explicant les vostres interpretacions i, per sort, ho vau entendre. Us vaig veure contents, esperançats i amb ganes de menjar-vos el món. I així va ser.

Probablement ha estat un dels millors partits que us he vist. Tant fora com dins de pista. Us vaig veure concentrats, amb ganes de fer les coses cada minut millor, corregint positivament als vostres companys i aportant solucions, compartint, lluitant, intentant, somrient, animant, escoltant, preguntant... Per suposat que res és perfecte i tot millorable però cal felicitar-vos, de fet és important fer-ho.

És la primera vegada que us veig als 10 actius i ficats al partit. Sovint algun està immers en el seu món però dissabte estàveu endollats i d’aquesta manera els pares, mares i jo ens vam impregnar d’aquesta sensació.

Felicitats, felicitats, felicitats... els partits així són “guais” i motiven a seguir, seguir, seguir... fins dijous bombetes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: comença a ser interessant que us torneu crítics. Dissabte a la tarda va jugar el sènior masculí a casa i a la grada hi havia una premini. A cada tir lliure podia trobar un error i m’explicava el perquè aquell jugador l’havia fallat. La crítica però, ha d’anar en dues direccions. Cap a fora però també cap a dins. L’autocrítica és necessària i identificar els propis errors i/o vicis per un mateix és el pas més important per corregir-los.



Comentaris