Crònica del premini femení TIMAndorra Xperience 19

Aquest darrer cap de setmana abril ens n'anem cap Andorra amb un equip barreja de nenes del femení i del mixte. Participem en un torneig habitual al nostre club i que té sempre una organització molt bona tant pels jugadors i entrenadors com pels acompanyants.

Els objectius que ens plantegem en qualsevol torneig que anem son: convivència entre les jugadores que permeti augmentar l’esperit de l’equip, viure juntes activitats fora del nostre esport, trobar equips diferents dels habituals que ens facin créixer en l’aprenentatge del joc i, sobretot, sobretot, passar-ho molt bé.

Aquests objectius els heu assolit sobradament.

A nivell esportiu, hem jugat amb 4 equips de Barcelona (Salle Bonanova B, Castellví de la Marca, Nou Esplugues i Salle Bonanova A).

Aquests 4 equips ens han exigit molt a nivell de joc, intensitat, físic, la qual cosa ens ha de permetre continuar en el nostre aprenentatge: com hem de defensar la nostra jugadora, com juguem millor en atac, que succeeix si em moc sense pilota i així un munt de situacions viscudes amb aquests equips.

Com és normal, durant els 4 partits hem tingut estones de tot tant a nivell col·lectiu com individual. Particularment estic molt orgullós del partit que vau fer contra l’Esplugues, el qual ens va guanyar clarament perquè eren millors que nosaltres, però que vosaltres no vau deixar de lluitar en cada moment. És en partits com aquest on es millora.

Al final, el resultat esportiu ens deixa 3 victòries i una derrota contra el campió del torneig i una tercera posició que ens va permetre aixecar un trofeu que l’any passat se’ns va escapar per un punt.

A nivell individual, també ens emportem la finalista del concurs de triples, la Cèlia. Felicitats !!!

A nivell social, ha estat genial !!!!!!

Què dir-vos de les estones al bus amunt i avall per Andorra. La taula de les 10 en els diferents àpats, l’estona de piscina i jacuzzi (en vull un al pavelló !!!), l’aniversari de la Neus, les habitacions, l’ascensor “amunt i avall”, l’enyorança d’algunes a la nit quan estàveu mortes, l’estona de parc a la nit, etc...

Segur que em deixo coses, però les experiències que hem viscut en 48 h molt intenses, crec sincerament que no les oblidareu, us farà créixer com a personetes que sous i com a jugadores del nostre esport.

Amb esforç, ganes i il·lusió, teniu tot el mon davant vostre. Aneu a per ell !!!

No em vull oblidar dels pares, mares que heu estat animant sense parar tota la estona, els aplaudiments a les vostres filles quan sortien dels partits, el petit Biel jugant i convivim amb nosaltres, el vostre entrenador Manel que aquest cop no us va poder portar però que aquest dissabte ja el tindreu, la “mama” Lourdes (què faríem sense ella a l’hotel) i com no, en Jordi, el nostre coordinador i de totes les vostres companyes que no han pogut venir al torneig.

Felicitats noies. A tots els pares i mares que us seguim en el vostre aprenentatge, ens teniu el cor robat.

Comentaris