Crònica Premini fem.: CB Adepaf 58–8 Bàsquet Vilafant

Aquest passat diumenge ens desplacem a Figueres per jugar el gran derbi.

En veure que al pavelló on havíem de jugar era el vell, se'm van venir al cap molts records. Personalment és dels millors parquets on he jugat i recordo, 30 anys enrere, entrenar-hi jo, quan no era gaire més gran que vosaltres.

Grata sorpresa en veure que ho faríem en pista central.

Vaig pensar, il·lusionat, que el fet de jugar en pista central, ens afavoria més que no pas perjudicaria... en fi, il·lús.

Anem per parts, i que no serveixi com excusa, entenc que veníem de jugar un partit el dia anterior.

Pensava que el fet de jugar en pista gran, ens ajudaria en diverses coses. En primer lloc en atac, la nostra millor virtut es corre al contraatac, i a part en estàtic tindríem mes espais, ja que pequem de jugar massa tancades i estàtiques.

Haig de felicitar l'equip de l'Adepaf. Sabíem que eren superiors, però tenia l'esperança, que tot i la previsible derrota, lluitaríem com sempre.

Elles van sortir enxufades des del minut 0; nosaltres ho vam intentar, però el seu ritme de joc, defensa i encert en atac va ser massa per nosaltres.

Noies, tinc clar que són superiors a nosaltres, però crec que la por amb la que vàreu jugar, manca d'actitud d'algunes de vosaltres, i el físic (que s'aconsegueix entrenant a tope, i no al tran tran), van marcar la gran diferència.

Per tant noies, espero molt més de vosaltres, no us demanaré mai guanyar partits, se que això arriba tot sol, si hi ha esforç, actitud i compromís.

Comentaris