Aquest cap de setmana hem tingut un munt de BÀSQUET.
Com cada any, per mi el segon consecutiu, ens desplacem a Andorra a participar al TIM19. La baixa de l'Àlvaro, fa que passi de ser un entrenador ajudant, a fer-me càrrec del premini masculí. Tot un plaer.
Ens desplacem a Andorra amb la il·lusió de passar-nos-ho molt bé, i sobretot d'aprendre molt de l'experiència.
Els objectius, com sempre, són disfrutar, competir, i aprendre d'equips millors que nosaltres.
Anem amb un equip, barreja del masculí i el mixt, tres jugadors de segon any, com són l'Oriol, l'Àlex i en Jan, i set de primer any, en Martí, l'Aniol, en Roger, en Marc, l'Oriol, en Javi i en Genís.
Donades les circumstàncies, i sabent que tenim un equip format majoritàriament per jugadors de primer any, entenem les dificultats, i per tant, anem a competir tot el que puguem.
Comencem el dissabte passant pel jacuzzi, quin pal oi 😉.
El primer partit el juguem a les 12:00 contra el C.B. Sant Josep Obrer. El pavelló....un drama, els nens feien triples des de mig camp i entrades amb un bot quasi trotant. La pista més petita en la que he jugat mai amb mainada.
Desconeixem el nivell d'ells, però sempre és sabut que equips de Barcelona, són molt potents. Al final el resultat reflecteix un 51 a 31, i on un jugador seu mostra gran qualitat de joc. Finalment aquest va ser campió del concurs de triples i finalista del two ball, un gran jugador.
Després de dinar, una estona d'esbarjo als parcs de jocs que ens queden davant l'Hotel, quina enveja Andorra en aquest aspecte, ja voldríem tenir aquestes zones d'esbarjo per aquí.
Els nens no paren de còrrer i penso que entre el primer partit i l'estona d'esbarjo, no els hi quedaran forces per còrrer...., però són nens, unes màquines.
A continuació i ja a les 19:00 de la tarda, juguem contra el Sant Ignasi A, on novament perdem 55 a 36. Un altre equip superior al nostre, físicament i tècnicament.
Tornem a l'hotel per sopar i agafar forces per l'endemà. Feina difícil si tenim en compte que la nit es fa molt llarga, mainada corrents amunt i avall, i els nostres nens, intentant dormir sense èxit. Finalment i cap a les 01:00 comprovo que ja han caigut tots.
El diumenge tenim el primer partit a les 12:00. En cas de derrota, finalitza la nostra participació al torneig, i si tenim la sort de guanyar, el premi és un quart partit.
Aquí se m'obre el dilema, no m'agrada, en bàsquet de formació jugar a guanyar. Com a tots m'agrada guanyar, però el més important no és la victòria, per tant ens reunim tots els nens i els hi exposo la possibilitat, si ells volen de jugar a guanyar, acceptant el rol de cadascú a l'equip, i com a conseqüència repartir els minuts, no com fins ara, sinó amb l'objectiu de mirar de tenir el premi d'un quart partit, que ens faria jugar més a tots.
Són uns craks, perquè tots accepten i per tant plantegem el partit, en clau de buscar la victòria. Juguem contra el AB Vendrell, un equip amb nens enormes. Donades les dimensions de la pista, a priori ha de ser un partit molt difícil, però aconseguim una brillant victòria 29 a 34 i el premi és jugar un darrer partit, tot just acabat aquest.
Objectiu aconseguit, jugar un quart partit contra el Sant Ignasi B. Aquí el resultat ja no importa, i els jugadors que no han tingut tants minuts en el darrer partit, juguen més i obtenim un victòria molt àmplia del tot inesperada, 5 a 63, però que ens fa sortir del torneig molt satisfets,
Ha estat un cap de setmana molt emocionant, de convivència dels nanos, on han fet pinya entre ells, de molt bàsquet i sobretot de diversió.
Com sempre donar les gràcies als nois, el seu comportament ha estat exemplar, i a la gran afició que hem tingut en tot moment.
Gràcies pares per posar-nos-ho tan fàcil, i a la part que hem toca a la meva assistant coach, la Lourdes, perquè sempre assumeix el rol d'entrenadora, no a la pista, però si durant la resta de torneig: hores d'esbarjo, de menjador, durant la nit...etc, una gran ajuda, que et descarrega d'una gran part de responsabilitat que sempre existeix.
Per últim felicitar al TIM Andorra pel gran torneig, desitjant tornar un altre cop i esperant poder jugar en un pavelló que no sigui un de circumstàncies. Ja van demanar disculpes que són d'agrair, i per deixar-nos marxar abans i no quedar-nos fins a la celebració final. Aquest fet va ser d'agrair, després de tot el cap de setmana, i el camí de tornada que se'ns presentava.
Enhorabona a tots els equips que vam participar per fer un paper tan digne, 5è el mini masculí, 5è el premini masculí i 3es les meves princeses.
Fins la propera!
Comentaris